Me falta una teta

Quan el metge li agafa les mans per anunciar-li que té càncer de mama, el primer que tem Raquel, guionista i mare soltera d'un nen de quatre anys, no és perdre la teta, sinó el seu tret, ia sobre just ara que s'acaba de fer l'allisat de queratina. A mesura que assimila la notícia i arrenca el tractament, la por s'assenta com un company de viatge fidel, a qui ella posa a ratlla a cop d'un humor descarat i sense complexos. Raquel Haro ens ofereix una lliçó magistral sobre com fer un dels trajectes més foscos de la vida sense perdre l'esperança ni el sentit de l'humor. Però, sobretot, i potser més important, ens ensenya què fer quan el teu fill et treu la perruca al mig del parc, quan perds la pròtesi saltant en un concert de Rigoberta Bandini o el teu nou lliga prefereix no veure't sense sostenidor.