Maricas malas

"Però, si ja podeu casar-vos, què més voleu?" Què es pot desitjar més enllà de formar una família productiva, portar nous treballadors i treballadores al món, obtenir alguna rebaixa fiscal i assegurar-se que, en morir, serà la sang de la nostra sang la que hereï el poc que haguem acumulat amb la suor del nostre front? Que potser hi ha alguna cosa millor, promesa més esperançadora, que l'anhelada, reivindicada i finalment conquerida normalitat? La quimera de la normalitat, entesa com una manera concreta de consum, ha esdevingut un obstacle per a les lluites socials i de classe. El desig d'assimilar-se a allò "normal", de passar desapercebudes, ha silenciat en el debat les dissidències i els modes de vida allunyats del sistema productiu i reproductiu capitalista. En contraposició, hauríem de poder reivindicar més que mai altres modes de vida que convidin tota la societat a transformar-se des dels marges, a mariconar-se, a revolucionar els afectes, les cures i, també, els plaers. Una via alternativa, un horitzó col·lectiu que no descarti les realitats discordants amb una societat que té com a epicentre la família nuclear i cishetero. Christo Casas, periodista i antropòleg, presenta a Maricas malas un text a mig camí entre l'assaig i el relat personal en què descobrirem que les lluites queer són una reivindicació que ens concerneix a tots, una veritable contesa social i de classe per construir un futur col·lectiu des de la dissidència. Un assaig lúcid que constitueix una veritable invitació a tota la societat a bussejar en les seves pròpies pràctiques dissidents ia enorgullir-se'n.