Marca de agua

A Marca d'aigua, un mosaic de cinquanta-una breus seqüències, Joseph Brodsky se serveix de les visites anuals a Venècia per meditar sobre la relació entre l'aigua i la terra, la llum i la foscor, el temps present i el passat, el desig i la seva satisfacció, la vida i la mort. Estampes poètiques, estampes venecianes, aquestes reflexions sobre la ciutat obren bretxes a la memòria de l'escriptor, que entrellaça records personals amb fets esdevinguts en aquesta ciutat d'aigua, aigua que, com ell mateix diu, "la copeja i la trenca a trossos, encara que al final la reculli i la porti fins a dipositar-la, intacta, a l'Adriàtic". Aquesta percepció i aquest contrapunt entre imatges i pensaments s'associaran per sempre a la ment del lector amb el nom de Venècia.