Madera quemada

Els qui expliquen històries sobreviuen, li va dir la seva mare a la protagonista un dia que va desaparèixer diverses hores i la va deixar sola a la casa dels aturats. Les històries donen sentit a un món desordenat, i Edith aprèn a bregar des de petita -tot i tot- amb l'arbitrarietat i la incertesa, amb el caos de la ment de la seva mare, una escriptora amnèsica. Aprèn també a treballar la fusta, a cremar-la per tornar-la més resistent, segons una tècnica japonesa ancestral. Quan arriba la crisi, l'abisme que s'obre al centre i ho devora tot, es reclou amb la seva amant, pensant fora de perill en aquest estudi aïllat al costat del riu, i els primers dies de la tancada tenen la intensitat d'un somni.