Los perros mojados huelen a lluvia

Un llibre obert poques vegades és només un llibre. I aquest potser no només és un compendi de contes, sinó també un mostrari de núvols i declaracions d'amor, un autoretrat de René Magritte, una litúrgia d'ocells, una estrella amb reposabraços. Històries on Puixkin no estreny el gallet en el seu duel, Camus té molt mal perdre, blanc i en ampolla és Schumann i on si volen que l'apagui, diu un bomber, que portin el foc aquí. Com el millor Cortázar, Luis Mario aconsegueix recargolar la realitat i les paraules fins a destil·lar bellesa i sorpresa, fins i tot en una simple patata.