Los generales políticos en Europa y América (1810-1870)

La figura de l'"espadó", el militar que intervé en la política, no va ser un fenomen únicament espanyol com tantes vegades s'ha pensat. Després de l'experiència napoleònica, des de les primeres dècades del segle XIX, tant a Europa com a Amèrica es va anar forjant la imatge mítica del general heroic, sempre a lloms d'un cavall, fort, exemplar, abnegat, guardià de l'honor i la glòria de la nació, defensor de la llibertat, però també de l'autoritat i l'ordre. Qualitats que van convertir determinats generals en líders carismàtics, messiànics, tant a la guerra com a la pau. Condició que els va animar a no quedar al marge de la vida política ia intervenir-hi en moments delicats: de vegades, cridats per civils enlluernats pel carisma d'aquests centaures o espadons que hi veien el líder capaç de treure'l. al país dels seus problemes i acabar amb les amenaces internes o externes; altres, per iniciativa pròpia, ja fos per vies democràtiques o no tan democràtiques. "Els generals polítics a Europa i Amèrica" ??estudia aquest fenomen dels "centres carismàtics", principalment a través d'una sèrie de militars que van forjar la Història del segle XIX dels dos costats de l'Atlàntic: des de Garibaldi, Bernadotte i Saldanha, a Grant, Bolívar, Iturbide i Estanislao López, passant pels espanyols Reg, Espartero i Prim. Tots forjats a l'ombra de Napoleó; tots com a precedents d'altres militars que van marcar el pas de la Història del segle XX i qui sap si del XXI.