Los años de la discordia

Les ciutats són, de manera simultània, objecte i causa de conflicte. No pot ser d'una altra manera considerant que s'hi donen interessos materials i simbòlics dispars. L'elitista projecte de ciutat elaborat des de l'Ajuntament durant anys, primer com a Model, després com a Marca, va trobar, no obstant, nombroses resistències a l'hora de plasmar-se sobre l'espai. Des del més notori, i gairebé mític, paper de les associacions de veïns durant la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, fins a arribar a les diverses assemblees, plataformes i col·lectius apareguts a la calor del 15M, aquestes van aconseguir posar en perill aquelles dinàmiques considerades alienes als seus interessos més immediats. Els anys de la discòrdia fa referència, precisament, al segon d'aquells moments, en què, en el marc dels ajustaments duts a terme per l'equip municipal governant durant la Gran Recessió, la ciutat va tornar a manifestar les contradiccions que suposa el disseny i construcció ignorant les demandes de les classes populars. A Barcelona, com a altres ciutats globals, es posa de manifest la tensió entre les visions antagòniques del model urbà de les elits i de les classes populars.