Lope de Vega

Nobles i artistes riuen i aplaudeixen a Valladolid quanta ocurrència barboteja la seva real majestat i el seu sol·lícit valgut, però la cort fuig de la vila de Madrid. I, mentrestant, una lluita ferotge s'entaula a les nits als carrers de la antany capital de el regne. El motiu és clar: el desmesurat i inesperat èxit d'un vell rondinaire ficat a prosista enfront de la ferotge insensatesa d'un jove disposat a desbancar-lo del parnaso literari. Carismàtic, alegre i seductor. Així és Lope de Vega. I ni Quevedo ni Góngora queden fora de perill de la contesa entre Cervantes i ell, que s'estén com una taca d'oli per tots els cercles i les tavernes, sota les faldilles de luxurioses cortesanes i entre nobles mecenes de molts deutes i pocs diners, sempre sotmesa a la mirada vigilant de inquisició. Fins al rei haurà de triar entre el desdeny maldient d'un vell manco de Lepanto que assaboreix a la fi l'èxit i la malvolença d'un insomne ??devorador de dones i creador de rimes, furiós contra aquell pel major dels ultratges.