Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua

'Passar entre les formes com un animal entre l'herba, quedant tan sols la fragància al seu pelatge. Aspiro a ser l'aprenent humil d'aquest animal.' Així defineix Chantal Maillard la tasca d'escriptura que va arrencar fa gairebé tres dècades i amb què ha fundat un territori híbrid, obert, fronterer, entre la poesia i la filosofia, l'assaig i la reflexió diarística, personal i col·lectiu, humà i allò no humà... L'obra de Maillard aspira a encarnar el treball de la consciència i alhora a curar-nos de la nostra ceguesa com a espècie, el nostre orgull desmesurat. Aquest volum, que reuneix l'obra estrictament poètica composta des de començament de segle, de Matar a Platón (2004; Premi Nacional de Poesia) en endavant, és una lliçó de vida i pensament, capaç d'il·luminar-nos i donar-nos consol, alleujament. Ho diu ella mateixa: 'Escric perquè l'aigua enverinada es pugui beure'.