Llego con tres heridas

"Potser tot això sigui un comiat amistós del meu pare, una manera de deixar-lo per poder seguir. Segur que ell ho comprendria. És l'única manera de fer la vida. Josep, espero que ho entenguis. He d'acomiadar-me de tu. He de que reconèixer que d'alguna manera m'he protegit tots aquests anys a través d'aquesta figura que és i no ets tu. D'aquesta idea del que jo havia de ser com a filla teva. I ara em toca avançar. Em toca seguir sense tu. Com quan a la pel·lícula es veu el fantasma acomiadar-se, com quan l'esperit surt del cos, com quan l'ombra de Peter Pan se l'enlaira dels talons. No passa res. Estarem bé. Ja veuràs". Aquest llibre neix de tres ferides, com al poema de Miguel Hernández: la de la vida, la de la mort, la de l'amor; Violeta Gil en part per donar forma a una història íntima i emocionant. Amb aquesta novel·la assistim a un emocionant exercici de creació en què l'autora es transparenta de manera valenta, posant veu, cos i ànima al servei del seu destí, reprenent camins oblidats, converses amb familiars, documents reals o, mancant-los, inventats. Poques vegades els llibres se senten tan necessaris i es confien tan admirablement a la seva pròpia raó de ser.