Lechuzas a Atenas

En aquest llibre es recullen i comenten refranys i expressions populars que feien servir els parlants de grec de fa dos mil anys. Molts d'ells ("posar el colofó", "ser un sibarita", "de l'arbre caigut tots fan llenya", "una oreneta no fa estiu", "vista de linx", "llàgrimes de cocodril" i tants altres) romanen vius encara avui en les llengües modernes, sobrevivint al pas del temps i als continus i profunds canvis sociopolítics, culturals, religiosos i econòmics; i la seva supervivència en moltes llengües europees demostra que la nostra cultura, per sobre de diferències locals, regionals o nacionals, és fonamentalment una unitat, que enfonsa les seves arrels a l'Antiguitat grecollatina (i fins i tot en algun cas podem remuntar-nos dos mil anys més, fins als antics sumeris i assiris que ja feien servir refranys encara vius en les nostres llengües d'avui). Recollim i comentem també els equivalents grecs antics dels nostres refranys i expressions actuals, de manera que el lector podrà saber com expressaven proverbialment els grecs les idees que nosaltres volem transmetre quan diem "a falta de pa bones són coques", "no sap fer la o amb un canut", "és dels temps de Maricastanya" o "va morir fins a l'apuntador", i igualment coneixerà qui eren els Picis, Sant Lluïsos, Fittipaldis, Abundis, Perico de les Palotes o leperos de l'antiga Grècia, és a dir , els representants proverbials de la lletjor, la bellesa, la rapidesa, l'estupidesa o qualsevol altra qualitat o comportament humans.