Las palabras de la ciencia

El terme "cèl·lula", encunyat el 1665 per Robert Hooke, procedeix de "cel·la", el petit habitacle dels monjos. Moltes paraules científiques que avui creiem reflex fidel de l'essència de les coses, en realitat són metàfores que s'han fossilitzat, que han perdut la vivesa del seu enllumenament. Indagar a l'origen de cada expressió i les seves històries requereix convertir-se en una mena de miner bibliogràfic, àvid per trobar la mena de la font primària per extreure'n la informació més valuosa. El llenguatge científic és un organisme viu en evolució contínua, una manera d'aprendre a reflexionar, una invitació a explorar misteris, detalls ocults, aclaridores anècdotes, cops de sort o invents singulars de la imaginació i la ironia. Aquest llibre explora segles de pensament i disciplines diverses, des de l'ecologia, la biologia molecular, la genètica, l'astrobiologia o la neurociència fins a la mecànica quàntica, la física de partícules, la cosmologia, l'oceanografia o la història de la ciència. Què saps del gat de Cheshire quàntic? I del patit alter ego del ratolí avatar? D'on ve el terme biologia sintètica? Qui és Luca? I l'implacable efecte Mateu?... "A coll de gegants", "afirmacions extraordinàries", anàleg terrestre, el Big Bang creador, "Déu no juga als daus amb l'univers", la geometria improbable de l'escutoide, el Nen devastador, la carrera de la Reina Roja, la neurona mirall, la panspermia dirigida, l'experiment còsmic, els tres prínceps de serendípia, el superbacteri o la tossuda vocació de matar, la partícula de Déu... Miguel Alcíbar, professor, divulgador i expert en comunicació científica, ens endinsa en el suggerent món del llenguatge científic a través de fascinants històries, gaudeixin de la lectura.