La palabra ambigua

Fa més de cent anys que els espanyols parlen -bé, malament i regular- sobre els intel·lectuals. Però què hi ha darrere aquest terme fugisser? És cert que els intel·lectuals van tenir un paper fonamental als anys vint i trenta del segle passat, i que també van ser importants durant la Transició? Per què se'ls ha acusat tantes vegades d'haver traït la presumpta essència? Quin lloc els van atorgar els diferents moviments polítics del segle XX? Per què, quan la paraula s'ha fet servir per referir-se a dones, ha servit també per qüestionar la seva feminitat? I des de quan s'afirma que l'intel·lectual ja no és tan influent com ho va ser en el passat, que està "en crisi" o que fins i tot "ha mort"? La paraula ambigua examina el que s'ha dit a Espanya sobre els intel·lectuals des de finals del segle XIX fins als nostres dies. D'aquesta manera reconstrueix la imatge que la societat espanyola ha anat tenint de les persones a qui designava el terme: la seva missió, el seu comportament, les seves virtuts, els seus errors, la seva relació amb el poder o la seva responsabilitat en tot el que ha passat des de l'arribada. de la Segona República fins a la crisi del 2008. En aquest assaig brillant i original -vertebrat sobre una gran quantitat de fonts que van des d'obres filosòfics fins a cançons de rock-, David Jiménez Torres exposa els canviants contorns d'un concepte a què Ortega es va referir com "la paraula ambigua", i ofereix una manera nova d'abocar-nos a la història, la política i la cultura espanyoles.