La nada nadea

En aquests temps incrèduls i desaferrats, proliferen les anàlisis que adverteixen sobre el suposadament horrorós nihilisme que domina i amenaça la nostra civilització. Però el filòsof Jesús Zamora Bonilla ho té clar: és preferible viure en aquesta societat nihilista que a qualsevol dels llocs on els antinihilistes aspiren a traslladar-nos. El nihilisme no ha tingut pràcticament defensors entre els filòsofs més destacats, per la qual cosa és una filosofia una mica òrfena. El no res nedeja ve a omplir aquest buit, per fer-nos veure que la mala fama que té aquest corrent de pensament no està justificada. Perquè el nihilisme no és res més que la negació de l'existència de valors absoluts i transcendents (ja vinguin donats per un ens sobrenatural, per una raó universal i abstracta, per la naturalesa, o per la societat). Aquest llibre explora, amb un to humorístic, divulgatiu i optimista, els dos corrents filosòfics que més han contribuït al desenvolupament històric del nihilisme: l'escepticisme i el positivisme. I presenta els quatre pilars fonamentals sobre els quals recolza la concepció nihilista de l'existència: l'ateisme (el rebuig de la fe religiosa), el determinisme (la negació del lliure albir), el relativisme (l'acceptació que no hi ha valors morals objectius i absoluts) i el materialisme (el reconeixement que, en el fons, només importa allò material). Zamora Bonilla demostra que afirmar que la nostra existència no té sentit objectivament parlant no vol dir que estiguem condemnats a una mena de vida trista, inautèntica o alienada: la vida humana no necessita tenir un sentit transcendental perquè valgui la pena viure-la i millorar-la. No passa res perquè no hi hagi lliure albir, ni perquè només siguem matèria, ni perquè no hi hagi un Déu creador. Aquest assaig ens ensenya que acceptar el nihilisme no ha de portar-nos a cap mena d'apatia o derrotisme, i que una societat consumista, allunyada del que és heroic, pot ser un món molt millor per viure que l'imaginat pels crítics del nihilisme.