La lira desafinada de Pitágoras

Per què, dentre totes les arts, la música ha estat la que més ha influït en científics tan importants com Pitàgores, Newton, Kepler o Galileu? A través d'aquestes pàgines no només coneixerem algunes de les més fascinants obsessions que van assetjar aquests genis, també comprovarem com fins i tot en la cançó més senzilla es pot amagar un principi matemàtic. A La lira desafinada de Pitàgores, Almudena Martín Castro, una de les divulgadores més originals i de més projecció al nostre país, planteja un viatge cap a la recerca de la bellesa per part de científics de totes les èpoques, i estableix ecos comuns amb una disciplina que tots podem gaudir sense cap preparació prèvia: la música. Planetes que canten com a sopranos, melodies mesopotàmiques que tornen a la vida, mòmies que recuperen la seva veu, harmonies prohibides associades erròniament amb el diable o ritmes que uneixen la Terra amb la Lluna. Un relat sorprenent i ple d'humor, que ens descobreix els misteris de l'univers. Durant trenta anys, Pitàgores es va dedicar a divulgar la teoria de la reencarnació i reflexionar sobre el món, acompanyat per alguns dels seus seguidors. També li va donar per tocar la lira i, com que Pitàgores era molt de pensar, en el procés va començar a preguntar-se per què algunes cordes, en combinar-se, produïen sons bells -agradables, consonants-, i d'altres no. Així és com va descobrir un fet que avui sabem cert: que hi ha números sorprenentment senzills a la base de l'harmonia musical. I aquests números són els mateixos, des de l'antiga Babilònia fins al reguetó. Les seves proporcions van guiar la història de la nostra música fins als nostres dies i van encomanar a la física la seva expectativa de bellesa.