La forma de la multitud

En aquest assaig brillant, que perfila els límits de la multitud i desvetlla els processos críptics que ens conformen, Agustín Fernández Mallo traça una genealogia d'un capitalisme indefinidament expansiu, partint d'una idea de l'ésser com una entitat incompleta, dispersa i difuminada des de la primera interacció del cos amb lentorn. Ja a l'era premoderna, les religions, les ideologies polítiques, els sistemes filosòfics i les ciències han intentat analitzar l'ésser humà, de recopilar la informació quantificable sobre la gent, per produir un conglomerat uniforme i indiferenciat, una forma de multitud el comportament del qual , tant individual com col·lectiu, sigui predictible. Aquest assaig proposa que els mateixos mecanismes operen a la Xarxa, un espai que acull totes les dades comptables dels individus en una massa anònima, i que genera, a través dels algorismes ia una velocitat tan ràpida que se'ns escapa, una identitat fantasma per a cadascun de nosaltres, que ja no és la que teníem (o crèiem que teníem), sinó una amalgama de la qual sorgeix la nostra identitat estadística, un conglomerat de dades estadístiques operades per bots que manegen les nostres emocions i determinen les nostres decisions. Així, Agustín Fernández Mallo ens descobreix que, en contra del que es pogués pensar, el capitalisme és avui lluny de ser deposat o superat, i, a través d'una anàlisi amena, sorprenent i aclaridora, reflexiona sobre grans qüestions filosòfiques com on queda la llibertat en aquest context, què passa amb la relació amb l'altre, per què, en un món ambivalent entre allò analògic i digital, apareix una soledat inèdita, quin és el territori de la intimitat i de la creació en aquest hàbitat que ens desenvolupem i vivim com a multitud.