La España invisible

La societat contemporània ha aconseguit un desenvolupament material sense precedents, i no obstant la qualitat de vida ha disminuït en amplis sectors de la població augmentant amb això el malestar social. Tant és així que als Estats Units la "mort per desesperació" està afectant la classe treballadora, i els efectes de la pandèmia i les successives crisis econòmiques no fan més que empitjorar el fenomen. A Espanya, hi ha diferents mecanismes per fer invisible aquest malestar, com ara l'expulsió de les persones sense llar dels centres urbans, la promoció acrítica de la cultura de l'esforç o la normalització de la desigualtat. En una magnífica combinació d'assaig i crònica, Sergio C. Fanjul dóna veu als treballadors precaris, a les persones sense llar, a les quals es veuen obligades a okupar un habitatge propietat d'un fons d'inversió, a les quals són agredides per les carrers víctimes de l'aporofòbia... En la seva exploració, Fanjul deixa testimoni sobre la segregació urbana que invisibilitza les parts més baixes de la societat, visita els albergs on intenten sobreviure els que no tenen res i deixa constància de la debilitació de la organització sindical, que ha donat pas a una cultura del treball postfordista. Un viatge intrèpid per l'Espanya invisible que no forma part de l'imaginari popular, ennuvolada per les promeses de la meritocràcia, la competitivitat, l'individualisme, la indiferència i el pensament positiu.