La doctrina social de la Iglesia

Pobresa, desigualtats, corrupció, lleis que trepitgen la dignitat humana, patiments, violències, racisme, discriminacions... L'Església Catòlica és present en la lluita contra aquestes realitats? O arriba habitualment tard a aquests fronts?. La societat sent que l'Església planta de cara a les injustícies? El 15 de maig del 1951, el papa Lleó XIII publicava l'encíclica Rerum novarum. Era la postura de l'Església Catòlica davant del canvi brutal que la revolució industrial estava suposant per a la societat i sobretot per a la classe treballadora, relegada a una categoria merament instrumental. Aquest llibre explica com va néixer l'anomenada "qüestió social" al si de l'Església, és a dir, la presa de consciència del trastorn produït per la trobada del progrés material amb el decaïment dels principis eticosocials. Avui la "qüestió social" s'ha anat convertint en "qüestió antropològica", no limitada a les formes de propietat i les relacions laborals sinó abastant tot allò humà. Per això, la Doctrina Social de l'Església també ha evolucionat, tot i declarar-se conscient de tot allò que li queda per fer. En aquest sentit, hi ha qüestions d'especial importància encara pendents, com ara deixar clar que no hi ha justícia sense llibertat, ni llibertat sense justícia. Per aquesta raó, l'autor reflecteix en els textos que la justícia no s'assoleix si només s'aplica la raó, que cal generar una reciprocitat fraterna, i això requereix comptar amb la dimensió religiosa. El llibre també s'introdueix en un altre gran assumpte: la confusió entre comunitat política i Estat. L'autor reclama reduir aquest últim al caràcter d'instrument de l'autoritat legítima -que és per allò que va néixer-, i revisa la doctrina sobre l'origen de l'autoritat i les formes de govern donant prioritat a la participació sobre la representació.