La casa en la colina

Juny de 1943: els avions aliats sobrevolen Torí; Itàlia feixista està de genolls. Totes les tardes, en acabar la jornada, Corrado abandona la ciutat fosca i bombardejada per tornar a la seguretat dels turons. Aviat, però, comença a freqüentar una hosteria propera on es reuneix un cercle d'antifeixistes i on, a més, retroba Cate, amb qui va mantenir una relació anys enrere i que hi viu amb el seu fill, Dino. Corrado, home solitari i taciturn, es veurà aviat enfrontat a la elecció crucial entre el compromís emocional i polític -amb tots els seus perills- i la retirada devastadora. La casa al turó està considerada per la crítica el cim de la maduresa narrativa de Cesare Pavese. Publicada originalment el 1948, i sembrada de subtils reminiscències autobiogràfiques, la novel·la simbolitza el malestar existencial de tota una generació per mitjà d'un lúcid relat que dissecciona la culpa i la debilitat humanes, amb la seductora intensitat del camp piemontès com a teló de fons; un camí sembrat de trets, mort, sang barrejada amb la benzina que s'escapa dels camions. La innocència es perd per sempre i el consol no es troba ni tan sols a la terra d'origen, perquè ja res no és igual que abans.