La batalla de Salamina

Un matí de setembre de l'any 480 aC les aigües que separen l'illa de Salamina de Grècia van ser escenari d'una de les batalla navals més transcendentals de tots els temps. S'enfrontaven les dues civilitzacions més poderoses de l'època: els perses, liderats per Xerxes, s'havien proposat envair Grècia. Tot just tres-centes embarcacions estaven en disposició de fer-los front. El que estava en joc, però, era el futur d'Atenes, i es pot dir que del desenllaç d'aquesta batalla va dependre el nostre present. Si Grècia era derrotada, veuria l'ocàs de la seva brillant cultura i com queien en l'oblit les institucions polítiques; si obtenia la victòria, en canvi, s'obria a l'horitzó una època d'esplendor política i cultural. La de Salamina és sens dubte la batalla naval més gran de l'Antiguitat, i també tot un exemple d'estratègies i tàctiques per a la posteritat. Mentre els perses eren navegants molt mediocres i la seva armada estava composta per mercenaris i esclaus de molt diversa procedència, els grecs eren un poble que sempre havia basat la seva economia al mar i els seus coneixements de navegació no tenien punt de comparació possible. Aquest factor, el "patriotisme" i el coneixement del terreny, van resultar de la major importància perquè la balança de la victòria s'inclinés cap als grecs i evitar així la destrucció d'aquest poble i aquesta cultura de què som hereus. D'aquí ve la importància que Barry Strauss dóna al resultat d'aquesta batalla. El llenguatge accessible, la descripció minuciosa dels trirrems i de les tàctiques de combat, així com la reconstrucció de les biografies d'alguns dels personatges que van intervenir a la batalla (amb especial atenció a Artemisia, potser la primera dona que va capitanejar un vaixell de combat a la història) contribueixen a donar colorit i un atractiu a aquesta obra del qual pocs assajos poden fer gala.