Isabel de Moctezuma

"Jo, Tecuixpo Ixtlaxóchitl, la noble donzella, vaig ser l'única filla legítima de l'emperador Moctezuma. A la mort del meu pare vaig ser elevada al rang d'emperadriu dels asteques. Vaig odir els espanyols i després els vaig estimar. Vaig menysprear el seu Déu i després vaig creure en ell. Un terratrèmol de canvis va esfondrar el meu interior, però vaig saber construir alguna cosa bonica sobre aquestes ruïnes. Llavors va néixer Isabel de Moctezuma i, amb ella, una nova esperança per a molts que s'havien perdut a si mateixos a les tenebres del desconegut" . José Miguel Carrillo de Barnús ha novel·lat amb gran mestratge la vida de la seva avantpassada la senyora Isabel de Moctezuma, una dona que va néixer princesa, va ser dues vegades emperadriu pels seus matrimonis amb Cuitlahuac i Cuauhtemoc, els dos successors de Moctezuma, i es va convertir en la mare del mestissatge hispà-mexicà. Després de la conquesta va tenir una filla amb el mateix Cortés, a qui va repudiar, i sis fills dels seus matrimonis amb Pedro Gallego d'Andrade i Juan Cano de Saavedra. Reina sense tron ??després de la caiguda de l'imperi asteca, va acabar els seus dies com la senyora més venerada i respectada del Mèxic virreinal. El seu record i la seva memòria són una llegenda que encara avui perdura a la memòria dels mexicans.