Irene a media luz

Any 1916. El Somme. En el punt més cruent de la Primera Guerra Mundial, un soldat intenta despistar la mort amb records d'una vida que ja no li pertany. I és que fins i tot al fang de les trinxeres hi ha lloc per al record imperible d'Irene, a qui tants van estimar, ia qui tants van fallar allunyant-la per sempre. Aquesta és la història d'Irene, però també la d'Àlex i Miquel, tres amics que van créixer junts i inseparables en un petit poble dels Pirineus Orientals, aliens quan el futur els depararia. Les seves vides es van anar teixint de les històries de la tieta Aspasia, històries que parlaven de viatges fabulosos, de personatges de conte; algunes de reals, d'altres somiades, però totes destinades a modelar la vida d'uns nens que es van fer adults embeguts per aquests mons de fantasia. Però en tot record daurat, en tota memòria feliç, hi ha una taca imperceptible, una màcula que ens recorda que tot allò no va ser un somni, i alguna cosa en aquesta història en aparença idíl·lica posarà a prova l'amistat d'Irene, Àlex i Miquel.