¿Y si lo probamos...?

Hola! Em dic Verónica Jiménez, tinc trenta-vuit anys i sóc una dona independent, treballadora, autònoma i, segons diuen els que em coneixen, força tossuda i controladora. D'acord, ho confesso, ho sóc. Però potser hi ha algú perfecte? Jo era de les que creia en princeses i prínceps, fins que el meu es va convertir en un gripau i vaig decidir que el romanticisme no era per a mi. Així que per horror dels que m'envolten, m'hi vaig imposar tres regles per gaudir del sexe sense compromís. La primera: no enrotllar-me mai amb homes casats. Sóc de les que respecten i no faig mai res que no m'agradaria que em fessin a mi. La segona: el treball i la diversió mai no s'han de barrejar. No. Ni boja! I la tercera, però no menys important: sempre amb homes menors de trenta anys. Per què? Doncs perquè sé que ells van igual que jo: a gaudir! T'asseguro que fins ara aquestes normes m'han donat molt bons resultats. Tot i això, en un dels meus viatges de treball he conegut Naím Acosta, un home d'uns quaranta, segur de si mateix, atractiu, sexy i tremendament romàntic, que m'està tornant boja. És veure'l i el cor se m'accelera. És sentir la seva veu i tota jo m'acaloro. És pensar en ell i noto que al meu estómac corren elefants en estampida. Sé que som molt diferents, però els pols oposats s'atreuen, i nosaltres no parem de xocar, i tastar i... i... i... Bé, millor callo, deixo que llegeixis i quan acabis ja em diràs si tu hauries provat... O no?