Hablar de la muerte para vivir mejor

La nostra societat moderna occidental viu d'esquena a la mort. En dues generacions, els ritus i símbols amb què abans s'acompanyava han desaparegut, convertint la mort en tabú. Encara que creguem que així som més feliços, aquesta conducta provoca dolor i patiment afegit, ja que allunya de la societat les persones que viuen l'experiència de la mort i el dol condemnant-les a la solitud, impedint-los que trobin espai, referents o rituals. L'autora repassa com ha canviat la nostra relació amb la mort al llarg del temps a través de dades històriques, articles de psicòlegs, psiquiatres, bioeticistes i filòsofs, fragments de novel·les, cançons i pel·lícules. Des d'una perspectiva mèdica, però sobretot humana, Montserrat Esquerda analitza com hem conviscut amb la consciència de la finitud i posa sobre la taula un altre tema incòmode: assenyala que la medicina s'ha bolcat a curar, oblidant que un dels objectius primordials hauria de ser intentar una mort en pau i pal·liar el patiment que lacompanya. Aquest llibre ens recorda la importància de tenir present la nostra finitud, no només a la nostra esfera personal sinó a les nostres relacions amb els altres. Perquè l'absència de converses sobre aquest tema a la vida quotidiana o quan apareix una malaltia greu en un familiar, la desaparició dels nens en els rituals de comiat i vetlladors i la manca de preparació provoquen que visquem amb més estrès i caos la inevitable experiència de la mort. Tots morirem algun dia i, abans, viurem el dol per la pèrdua d'alguna persona estimada. Tenir referències socials, culturals i familiars serà de gran ajut quan arribi el moment. Hem de recuperar aquesta familiaritat amb la mort pel nostre propi interès, i és una tasca col·lectiva. Comencem llegint aquest llibre i atrevim-nos a enderrocar un altre tabú.