Gente de muerte

Les ànimes dels morts udolen a la nit en ales de la tempesta. Almenys, així ho creien els nostres ancestres, perquè des de temps immemorials es té el convenciment que hi ha exèrcits d'ànimes que es traslladen a les tempestes i als núvols foscos, amb un propòsit desconegut però aterridor. Aquesta és la base del fenomen espectral de "La Cacería Salvatge" i de les diferents manifestacions que, com a hordes sobrenaturals, poblen les nits hivernals, recorren en el seu vol segles i quilòmetres i, malgrat el temps i l'espai, encara es mantenen vives . Emprenem en aquestes pàgines un viatge llegendari per recórrer la vella Europa després de les empremtes borroses d'aquests seguicis màgics. Buscarem al costat de déus pagans a l'exèrcit furiós a les fredes terres escandinaves, als genets sense cap als frondosos boscos germànics, a les sorolloses caceres salvatges a les Landes franceses, als seguicis de fades a les verdes valls gal·leses i als infernals sabuesos sobrenaturals als desolats parem britànics. Recorrerem a la nit les solitàries sendes de l'Espanya rural a la llum esmorteïda de les espelmes per intentar contemplar, arran de terra o sobre l'aire, a peu o a cavall, una tropa desconeguda el nom de la qual s'ignora o es musita amb por: la Santa Companya, la Mala Behtia, l'Hospeda d'Ànimes, la Processó de la Güestia. Diferents noms per a caminants difunts que, il·luminats per la lluna i per la pàl·lida llum dels ciris, preconitzen la mort en camins aïllats i en llogarets adormits. I descobrirem al final del viatge, fascinats i esglaiats, com l'hoste antiga continua deixant impreses les seves empremtes descarnades al gèlida gebre del camí.