Ganar la guerra, perder la paz

El testimoni del general Rafael Latorre (1880-1968) ens permet accedir per primera vegada a les interioritats del franquisme evidenciant com, sota la seva falsa aparença monolítica, el règim va incloure en el seu si parers enfrontats. Aquest no és un llibre més sobre l'atrafegada història contemporània espanyola: són les primeres memòries d'un militar d'alta graduació, amb destinació i contactes rellevants, però contrari a la majoria de principis i actuacions de la dictadura. En els seus quaderns s'amunteguen les denúncies davant la violència gratuïta i els abusos de poder especialment a càrrec de la Falange, s'acumulen les evidències d'una corrupció generalitzada fins i tot a l'entorn del dictador i la cúpula de l'Exèrcit, i es reuneixen múltiples exemples de la incompetència militar, tècnica i política de les noves autoritats. La seva ploma llança una nova llum sobre la guerra civil a escenaris que van de Navarra a Astúries i de Terol al Marroc, però també sobre personatges i successos decisius de la nostra història, des dels generals Franco, Asensio o D'Harcourt, fins els contactes amb agents internacionals per part del franquisme. Per al general Latorre, aquesta acumulació de dissentiments i tares, de corrupcions i arbitrarietats, provocava que aquells que havien guanyat la guerra, perdessin la pau.