Fuego sobre Igueriben

Luis Codrán, corresponsal de La Crònica d'Espanya viatjarà a Melilla amb la intenció de ser el primer a enviar la crònica de la conquesta de la Badia d'Alhucemas i la derrota definitiva de la harka liderada per Abd el Krim. Allà serà testimoni del terrible lloc a què va ser sotmès el campament espanyol. Haurà de decidir si escriure sobre la batalla o ser protagonista d'ella, si escriure sobre la mort o matar. Assetjats per l'enemic, sense aigua, sense queviures ni municions, sense medicines i amb el terrible sol d'aquell estiu, els soldats espanyols venen cares les seves vides davant de milers de rifenys que saben que Igueriben és la clau per expulsar els espanyols del Rif marroquina. Els dies se succeeixen i els morts s'amunteguen en aquell reducte, la pudor a mort ho envaeix tot, la bogeria, la set i la desesperació fan que cada segon sigui tota una lluita per sobreviure. Descobrirà la misèria i la dignitat humana, descobrirà el que és l'amistat, l'honor i el que és una guerra. Però sempre i en tot moment hi haurà el comandant Benítez, que els donarà ànims i força per continuar lluitant fins al final, no per Espanya, no pel Rei, no per una bandera, sinó per ells, per cada un dels tres-cents soldats de Igueriben.