Esta España nuestra

Quan "l'inquilí de Moncloa" va pregonar durant els pitjors moments de la pandèmia que després d'aquesta "sortiriem millors", no va voler veure l'obvietat del que s'apropava i probablement va minimitzar sabent el contraatac independentista de Catalunya després del fracàs del procés, les lluites de poder amb els seus socis de govern encapçalats per Pablo Iglesias, el minvant paper d'Espanya a l'estranger o el desastre econòmic actual que ha pujat els nivells de corrupció i, sobretot, de desocupació a límits estratosfèrics. Que no s'estengui el pànic: Inocencio Arias torna per recordar-nos, amb lucidesa i ironia, que Aquesta Espanya nostra està lluny de ser el país de llum i color que ens han venut. La mentida ja és un senyal d'identitat. Però no s'hi queda: a més reflexiona, amb el seu humor característic i sense prendre ostatges, sobre la unitat d'Espanya, la memòria històrica, els reptes a què s'enfronta la Monarquia, l'auge i la posterior pèrdua de credibilitat de Biden, la Llei de l'Embut de Podem, les conseqüències d'enfurismar el Marroc, la debilitada posició de l'Església a Espanya o la responsabilitat del govern a la nostra quartada imatge a l'exterior, entre molts altres temes. I fins i tot s'atreveix amb un fascinant relat de política ficció sobre què hauria passat si la República hagués guanyat la Guerra Civil.