Entrevistas, 1970-2011

Per comprendre l'obra d'Eugenio Trías cal acudir, és clar, als seus llibres. Però les entrevistes són una excel·lent introducció i, sovint, un resum clar. En realitat, una entrevista no deixa de ser una mena de diàleg, gènere que ell apreciava. D'aquí ve l'interès específic d'aquest llibre. A les entrevistes, es pren la llibertat d'aventurar-se a la seva pròpia obra, i es concedeix sovint anar més enllà del que es permetia als seus textos escrits, on donava preeminència al rigor. Però a Eugenio Trías no li calien els entrevistadors. Bona part del seu esquema narratiu-filosòfic és una filació en què primer formula preguntes per després donar ell mateix les respostes. I això, des del principi. A La filosofia i la seva ombra hi ha centenars d'interrogants que donen peu a l'exposició posterior. Com expliquen diversos dels autors d'aquestes entrevistes -periodistes, però també altres filòsofs, músics, crítics de cinema i fins i tot psicoanalistes-, se sentia còmode parlant. Molt més que quan feia classes o impartia conferències. Com si li molestés la distància que marcava la tarima professoral des d'on exercia l'activitat docent. A la xerrada, en canvi, la distància s'escurça i ell es transformava. Guanyava fins i tot soltesa i claredat. Aquest llibre ofereix, doncs, no poques respostes sobre l'obra i la trajectòria d'un dels filòsofs més importants del nostre temps, que sempre va ser propens a la xerrada amb els altres i amb ell mateix i que dóna una idea de la presència pública que va tenir al llarg de més de quatre dècades.