El sinsentido común

En general, portem una existència de segona mà, artificial i prefabricada. La veritat és que estem completament perduts en l'art de viure. No sabem qui som ni per què vivim. Ni tampoc com sentir-nos veritablement feliços. Atès que no comptem amb cap brúixola interior, simplement ens dediquem a seguir el camí trillat per on circula la majoria. Estudiem. Treballem. Consumim. I ens entretenim, tornant-nos addictes a tota mena de pegats per tapar el nostre buit. Tot i això, tard o d'hora ens endinsem en una profunda crisi existencial, experimentant una saturació de patiment. És aleshores quan fem una cosa revolucionària: iniciar un procés d'autoconeixement, qüestionant les creences amb què vam ser condicionats per la societat. Alhora, ens vam alliberar de totes les cadenes mentals que ens mantenien presos. I com a conseqüència, ens atrevim a seguir el nostre propi camí a la vida, honrant la nostra singularitat com a éssers humans.