El río de cenizas

Un ancià adinerat ha patit un ictus que li ha deixat certes seqüeles i se n'ha anat a viure a la residència Los Carrascales, on el sorprèn una pandèmia mundial. Entre lectures i activitats rutinàries amb altres persones grans, el protagonista redacta una confessió que deixarà el seu fill: necessita passar comptes amb el passat, i no desaparèixer sense intentar donar sentit a la seva vida. La distància irònica inicial respecte a altres ancians, la distorsió esbojarrada de la realitat que provoca la pandèmia en polítics, cuidadors i pacients, van donant pas paulatinament a una angoixa difusa, a la recapitulació crepuscular de la pròpia biografia i a la mala consciència, al record dels éssers estimats i la cerca duna redempció impossible.