El polímata

Els polímates són els savis o erudits en diferents matèries, que han fet aportacions innovadores o rellevants en diferents camps. Des de Leonardo da Vinci fins a John Dee i Comenio, des de George Eliot fins a Oliver Sacks i Susan Sontag, els polímates han eixamplat les fronteres del saber d'innombrables formes. Però la història pot ser desagraïda amb els erudits que fan gala d'uns interessos tan enciclopèdics. Massa sovint aquestes persones són recordades pels seus valuosos èxits únicament en un àmbit. El famós historiador cultural Peter Burke presenta els seus arguments a favor d'una visió més equilibrada. Burke identifica 500 polímates occidentals, entre els quals també hi ha espanyols, explora els seus èxits en una àmplia gamma d'àmbits, i mostra com el seu ascens va coincidir amb un creixement ràpid del saber en l'època de la invenció de la impremta, del descobriment del Nou Món i de la Revolució Científica. L'acceleració ulterior del saber, que ha donat lloc a un augment de l'especialització ia un entorn que no encoratja l'existència dels erudits i dels científics polifacètics, no ha tingut lloc fins a una època força recent. Des del Renaixement a l'actualitat, Burke canvia la nostra manera d'entendre aquesta extraordinària espècie intel·lectual; llançant un cant a la interdisciplinaritat, a com millora el coneixement quan som capaços d'escapar dels límits estrets de cada disciplina i evitar l'excessiva especialització del món modern, intentant posar en connexió sabers i matèries diferents.