El maizal

Avui dia, en un món controlat per les tecnologies més avançades, i en què ordinadors, mòbils, cotxes o avions són tan comuns com la calefacció o l'aigua calenta a les aixetes, resulta difícil evocar un passat proper. De la mateixa manera, costa fer-se una idea sobre la situació de les dones en uns temps en què els estaven vetats l'educació i l'accés a una feina digna, una altra que la limitada a la llar i al seu entorn. Elisa, Aurora, Manuela, Isabel, quatre generacions de dones d'una mateixa família les vides de les quals transcorren al llarg d'un segle, de mitjans del XIX a mitjans del XX, viuen i lluiten en una societat que els és hostil, en què són considerades majors d'edat als vint-i-cinc anys fins i tot sent mares. Sota la pàtria potestat de pares i marits, en èpoques de guerres, pandèmies i conflictes socials, aconsegueixen no obstant sobreviure i tirar endavant els seus éssers estimats.