El llanto de las amapolas

Satur comptava amb deu anys l'estiu del 1936. El seu poble significava molt per a ell i pensava que res del que estigués més enllà de la frontera havia de merèixer veritablement la pena. Reivindicar era una paraula que a Satur se li ennuegava al paladar i al cor. La seva família pensava que reclamar el que els pertanyia era imprescindible perquè les seves vides canviessin, i això a ell el preocupava moltíssim, ja que adorava la seva vida tal com era fins aleshores.