El cuarteto de Oxford

Al punt àlgid de la Segona Guerra Mundial, quatre dones van començar els seus estudis a la universitat d'Oxford: una catòlica conversa extremadament brillant; una noia de bona família que anhelava escapar de l'asfixiant ambient on havia estat criada; una fervent comunista aspirant a novel·lista amb una llista de pretendents més llarga que el seu braç, i la quarta: una tranquil·la i desordenada amant de tritons i ratolins que esdevindria una gran intel·lectual pública del seu temps. Es van fer amigues de per vida. En aquell moment, només un grapat de dones havia fet de la filosofia el seu estil de vida. Però quan la majoria dels homes d'Oxford van ser reclutats a la guerra, tot va canviar. Mentre que Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Mary Midgley i Iris Murdoch treballaven per fer-se un lloc en un món dominat per homes, mentre construïen les seves amistats i famílies, mentre s'acostaven i s'allunyaven entre elles, sempre van defensar que algunes maneres de viure són millors que altres. Les diferències en l'àmbit de la filosofia moral que van marcar les seves aportacions va provocar el canvi més important a la disciplina durant més d'un segle, reemplaçant l'àrida escolàstica per un retorn a les discussions sobre la bondat, la virtut i el caràcter. Van argumentar que el coratge, el discerniment, la justícia i l'amor són el cor de bona vida.