El corredor

El corredor és un xiscle de metall i literatura que té com a virtut primordial portar el lector a un paroxisme, a aquesta exaltació pròpia dels dervixos i pilots els bòlids dels quals estan avizorant, en fraccions de segon, la paret on hauran d'estavellar-se, el foc on seran esquinçats per engranatges i angles enfurismats. Alejandro Vázquez Ortiz ha aconseguit escriure un mecanisme narratiu cromat, amb diverses capes de pintura, on conviuen la violència i la desesperació, on el vertigen i el buit són les úniques certeses. Oli cremat, autopistes interminables que brillen al desert com a pistons al vermell viu, un terraplè de grava i concret habitats per automòbils, sang i dolor. Aquesta novel·la no és aliena a un fetitxisme, no és aliena a nosaltres, humans a punt de tot. I això és el que la torna memorable.