El Club de los Portaféretros

A la dècada de 1980, Art Barbara no era el que es diu popular. Era un estudiant solitari que escoltava hair metall, havia de dormir amb un monstruós aparell ortopèdic per la seva escoliosi i havia iniciat un club extraescolar de voluntaris a funerals poc concorreguts. Per això va ser una sorpresa quan una noia es va apuntar al Club dels Portafèretres i li va dir que era una idea genial. Si fins i tot es va emportar el seu Polaroid per fer fotos dels cadàvers! D'acord, aquesta part sí que havia estat una mica rara. Com també ho era el seu obsessiu interès per una famosa tradició de Nova Anglaterra que implicava desenterrar els morts. I hi havia altres coses estranyes que succeïen sempre que ella era a prop, algunes força inquietants... Però eren amics, així que no passava res, oi? Dècades més tard, Art intenta donar sentit als seus records escrivint El Club dels Portafèretres. Tot i això, el que semblava la forma ideal de reconciliar-se amb el seu passat tindrà conseqüències insospitades quan la seva vella amiga llegeixi el manuscrit.