El caso Pemán

La història ens ofereix mostres contínues de destrucció d'estàtues, supressió de llegendes o imposició del silenci amb vista a bandejar determinats noms de l'esfera pública. Aquesta institució primitiva i antidemocràtica de la damnatio memoriae ha estat convertida per la Memòria Històrica i Democràtica en senya d'una política suposadament progressista, projectada cap a la prohibició sistèmica de la mera evocació i traduïda en pretext indiscutible per a un sectari oblit per llei. José María Pemán va omplir els teatres amb El diví impacient, va enlluernar els lectors amb les seves terceres a ABC, va dirigir la Reial Acadèmia Espanyola en dues ocasions i va obtenir cinc nominacions als Nobel. Però va ser també un eloqüent orador que no va dubtar a prendre partit quan va sobrevenir la guerra i no va renunciar mai a les seves conviccions. La inquina de cert sector el va condemnar a l'ostracisme cultural abans de morir i ha desembocat, després d'aquesta, en la condemnació del record de la seva persona i de la seva obra. Aquest llibre es proposa provar la il·legitimitat del procés a la llum de la justícia.