El cantar de Liébana

És molt coneguda pel públic en general la faceta com a excel·lent divulgador de l'art i la cultura medievals de Peridis, desenvolupada a tots els mitjans des de fa més de quaranta anys. Tothom qui l'ha vist o escoltat a ràdio i televisió, i ja no diguem en les distàncies curtes, sap que és un esplèndid orador, ple tant de saviesa com de sentit de l'humor, amb una bonhomia molt característica que li ha fet molt estimat per als seus innombrables seguidors. Lebaniego de pro (va néixer a Cabezón de Liébana), Peridis realitza en aquesta seva cinquena novel·la amb Espasa una original síntesi de tots aquests sabers i virtuts, a més d'un homenatge a la seva terra natal i al més il·lustre dels seus paisans, el monjo Beato, autor al segle VIII d'uns comentaris a l'Apocalipsi de fama imperible. A la novel·la s'entrellaça la història i vicissituds de Beat en aquells remots i foscos albors de l'Edat Mesura, quan tota la Península estava per reconquerir, amb la peripècia, als nostres dies, d'Eulàlia, una sexagenària, vídua recent i de possibles, que per emplenar el buit dels seus dies s'apunta a un seminari sobre els beats a la Universitat de Valladolid. Allà coneixerà la simpàtica Tiqui, una jove alternativa que serà la seva mestra als codis del món contemporani (tan abtrusos per a ella com els còdexs medievals) ia l'excèntric Don Crisògon, un professor que desafia els seus alumnes que facin un descobriment sensacional.