El año de La República

Madrid, febrer de 1873. Amadeu abdica ia Espanya es proclama la República. Aquells dies, Fernando Besora, director del diari vespertí La Iberia, que ja vam conèixer a Sang al carrer del Turc, rep un misteriós jove, Alonso Figueroa, que li proposa investigar sobre la desaparició de dos valuosos llibres de la Biblioteca Nacional . Les seves indagacions el portaran després de la pista d'una enigmàtica dona relacionada amb un subjecte que ha aparegut penjat en unes golfes al carrer de la Lluna. La vida política de Madrid està agitada per l'amenaça d'un cop d'Estat, les diferències entre els mateixos republicans i les notícies de la guerra carlina i la de Cuba. Besora serà testimoni al Congrés dels Diputats d'encesos debats, esplèndids discursos i situacions cridaneres en què participen personalitats com Pi i Margall, Castelar o Salmerón. També viurà en primera persona el moviment cantonal l'epicentre del qual és Cartagena, on les passions es desborden. A través d'aquestes pàgines coneixerem també el Madrid de les tertúlies als cafès. A una d'elles, la d'El Suizo, acudeix Besora i es reuneix amb escriptors com Galdós, que iniciava aquell any la publicació dels seus Episodis nacionals, Valera, Zorrilla o Mesonero Romanos, amb polítics com Cánovas del Castillo i Morayta, amb pintors com Casado de l'Alisal... S'hi parla de política i també de literatura i d'art.