Dysphoria mundi

Dysphoria mundi és un diari de la transició planetària que pren la forma d'un text mutant, fet d'assaig, filosofia, poesia i autoficció, que busca capturar les convulsions de la fi del capitalisme patriarcocolonial. Preat descriu en aquesta obra les modalitats d'un present revolucionari: no una cosa que va passar en un passat mític o que passarà en un futur messiànic, sinó una cosa que ens està succeint. Ens trobem davant d'un dels llibres més ambiciosos que s'han escrit durant la crisi del cóvid; un llibre-món on l'autor recull els canvis que s'estan produint en tots els àmbits socials, polítics, sexuals... La fascinant hipòtesi que ens proposa Preu aquí consisteix a generalitzar la noció de disfòria per entendre-la no com una malaltia mental, sinó com un abisme epistèmic i polític: el que separa l'antic règim capitalista, patriarcal i colonial, que condueix inexorablement a l'extinció, d'una nova forma de vida que fins ara havia estat desqualificada com a improductiva i anormal, i que s'ha acabat revelant com la única sortida possible. Explotant tots els límits disciplinaris i els seus binarismes, Preciado s'afirma aquí com un dels filòsofs internacionals més importants del moment, i aconsegueix lliurar, com ha afirmat Judith Butler, una obra "monumental": un llibre imprescindible per entendre el present i més encara per endinsar-se en el futur.