Divos

Quan la Història de l'òpera analitzi el final del segle XX i el començament del segle XXI, tots els noms que apareixen en aquest llibre tindran un capítol especial com a representants de quatre generacions entrecreuades. D'una banda, la de Plácido Domingo, Luciano Pavarotti, Josep Carreras o Teresa Berganza; de l'altra, la de Renée Fleming, Barbara Hendricks i Roberto Alagna, juntament amb els que també han marcat amb força les dues primeres dècades del nou mil·lenni, com Cecilia Bartoli, Anna Netrebko, Sondra Radvanovsky, Carles Álvarez, Jonas Kaufmann, Juan Diego Flórez, Javier Camarena, Rolando Villazón o, després, Philip Jaroussky i Jakub Jozef Orlinsky. A l'escenari tots se senten, en la seva fortalesa i fragilitat, autènticament dius. Però també, des de fora, figures com Peter Gelb o Gerard Mortier, veritables mags, han estat capaços de transformar, des de la seva audaç visió de la cultura, un espectacle com l'òpera perquè sobrevisqui en el futur. A tots ells els ha conegut de prop i entrevistat sovint Jesús Ruiz Mantilla, com a cronista musical. Junts conformen una visió apassionada, lúcida i polèmica del món de l'art i la música. Tots aborden els seus valors i filosofies de la vida, les seves carreres, la política, l'amor, certes manies, passions, excessos i bogeries, les seves glòries i ocasos... Un retrat col·lectiu on preval la dimensió humana d'aquests éssers divins que voregen la tragèdia i saben també riure's de si mateixos i del que els envolta sense deixar indiferent ningú.