Cuerpo vítreo

Un ull amb un però. Una oïda a alta mar. Les paraules se li fan alienes a una dona amb una malaltia ocular greu quan intenta embastar el relat del seu cos fràgil. Aquest cos amenaçat desperta el record de la mare morta i dels anys desaprofitats al costat d'un amant inconsistent. Per què narrar-se. Com no tremolar. Malgrat el vertigen pel desemparament i la solitud, però, sobreviu l'esperança d'una vida futura. Aquest llibre és un mosaic narratiu tramat amb un estil breu i el lirisme aspre característic de l'autora. En aquesta segona novel·la, Aurora Freijo Corbeira torna a convertir en poètic l'insuportable: la devastació viscuda i imaginada, pensada i escrita. Cos vitri és un exercici insòlit d'observació d'allò personal i insondable, una obra sobre el dolor i la lucidesa que alhora ens recorda que es pot resistir una mica més. Almenys una bufa més.