Cuandos los inviernos eran inviernos

La història de les civilitzacions sembla mostrar que els éssers humans tenim una clara preferència per la calor i defugim el fred: la calor s'associa amb la vida, mentre que el fred sembla unit a la mort; la primavera és l'època de la florida; l'estiu, de la maduració; i la tardor, el malenconiós presagi dels ardus mesos en què tot mor o espera dormit una nova primavera. Però hi ha cultures que han prosperat en condicions de fred extrem, tan exòtiques, riques i fascinants com les del tròpic. A elles està dedicat aquest llibre, on es considera l'hivern des de múltiples perspectives -històrica, biològica, antropològica- i es compendien algunes de les seves voluptuositats, com l'enorme plaer de lliscar amb esquís sobre un pendent de neu verge, o el de descobrir una cabana fumejant, com una illa al mig de la mar de neu. Bernd Brunner captura l'essència d'una estació, més preciosa encara en l'era del canvi climàtic, que és possible estimar malgrat les seves rigors.