Cuando fuimos fugaces

Ava va créixer feliç en un poble costaner al costat de la seva mare i la seva germana, amb la remor de les onades com a testimoni que el món era infinit i el salnitre, que ho torna tot salvatge, enganxat a la pell. Fins que un dia tot va canviar i es va enfonsar enmig de la tempesta. L'Hug també vivia en aquell lloc marcat pel mar, però la seva il·lusió era anar-se'n el més lluny possible, a un lloc que no li imposés límits, on el futur fos prometedor. Lluny d'una família i un entorn que sempre havia remat en contra. Aquests eren els plans d'Ava i Hugo, però quan es van mirar als ulls i van entreveure un mateix horitzó, un capaç de tornar el mar en calma i de canviar tots els seus objectius, van saber que mantenir-se flotant només era qüestió de saber nedar a contracorrent .