Cuando el cuerpo habla

Quan vam decidir endinsar-nos en l'aventura d'escriure sobre el trastorn conversiu ens plantegem una idea fonamental: escriure allò que ens hauria agradat trobar quan vam començar a investigar i tractar a pacients amb aquest trastorn. Més que recollir informació diversa de manera exhaustiva, hem volgut fer, en la mesura possible, una integració d'aquestes informacions amb dos objectius centrals. El primer, entendre com s'originen i desenvolupen aquestes patologies. El segon, inseparable de el primer, plantejar un abordatge terapèutic específic. La comprensió de l'origen és en si mateixa una intervenció terapèutica quan es fa de manera col·laboratiu amb el pacient. Per al professional, a més, és la guia per a la intervenció en una patologia més caracteritzada per la diversitat de presentacions clíniques i contextos relacionals que per la seva uniformitat. Les sessions clíniques en els serveis de psiquiatria rarament giren al voltant dels quadres conversius, sinó que es converteixen en pacients incòmodes, difícils d'entendre i d'encaixar en l'esquema general dels que s'han de fer càrrec d'ells. Una cosa ben diferent succeïa en èpoques passades, quan la psicoanàlisi va pivotar sobre aquests trastorns gran part de les seves articulacions teòriques i de les seves propostes terapèutiques.