Contra la revolución sexual

La revolució sexual que es va iniciar a Occident a la segona meitat del segle XX va suposar un enorme alliberament. Els codis morals tradicionals rígids, que van sotmetre milions de persones durant generacions, van ser desafiats pel feminisme, l'exigència d'igualtat entre sexes o els mètodes anticonceptius, i van fer possible aspirar al gaudi de l'erotisme, l'autonomia personal i l'emancipació de les dones . Tot i això, han passat moltes dècades i estem en un món diferent. En aquest controvertit assaig, Louise Perry, una veu cada cop més destacada del feminisme, argumenta com la hipersexualització, el consumisme a ultrança, l'omnipresent pornografia i el tot val estan tiranitzant les dones. Per Perry, el feminisme liberal, que es desentén de les diferències biològiques, materials i d'estatus, ha estat decisiu en el "desencantament" del sexe, lliurant-lo al servei i mimesi de la luxúria masculina. En una cultura ultraliberal, el principi de consentiment és insuficient per protegir de la violència sexual. Urgeix, per tant, impulsar polítiques pràctiques, però també principis suposadament caducs com la continència, la integritat i la dignitat.