Cómo usar la psicología para lograr poder político

En qualsevol campanya electoral, només un triomfa. La resta no arriba a la meta. I segurament tots han posat el millor de si; s'han esforçat, han invertit, han somiat, han treballat. Però és inevitable: tots en perden menys un. I perdre dol. Fa molt de mal. La derrota és l'escena més temuda pels candidats i els equips de campanya. On vam perdre? La pregunta salta immediatament. Als mitjans de comunicació? En alguna ciutat o districte important? En algun segment clau de la població? Al contacte persona a persona? A les xarxes socials? Al carrer? No. Vam perdre al cervell del votant. Com al mite del Minotaure, la ment del votant és un fosc laberint. Els missatges polítics s'extravien dins aquest laberint. Les campanyes més efectives seran aquelles que aconsegueixin que el missatge pervisqui i trobi la sortida cap a l'urna electoral. El camí va del cervell que sent, analitza i decideix a la mà que diposita el full de votació. Què ha de fer una campanya electoral per aconseguir-ho? Ha de donar senyals al cervell del votant. Senyals que el guiïn cap al vot. Són bàsicament set els cartells lluminosos que la campanya ha d'encendre dins el cervell de l'elector. Aquest llibre analitza cadascun. Col·locar i encendre al cap del votant aquests cartells no és una mera suma d'accions sinó una estructura, un sistema de treball, una manera precisa d'ordenar una campanya electoral. En aquest esquema, la psicologia política és el fil d'Ariadna.