Cerezas

Escrits durant els cinc anys que l'autor va viure a Grècia, els poemes de Cireres són companys perduts d'un altre llibre, Atenes (Premi Loewe 2012), que ara tornen de la guerra de Troia. Parlen d'iliades íntimes i d'odissees conjugals, dels miracles i misèries de cada dia i dels capricis dels déus. De mites i captaires, d'Heràclit i de gossos de carrer, d'Ítaca i de figueres, del fil que uneix Ariadna amb Penélope, d'Èdip i de Dionís. I de cireres amb el sabor intens, miraculós i fugitiu de la vida. Cireres penjades de l'orella d'un nen que ens truca i que truquen amb el nostre nom. Aquests versos, que són conscients que els déus saben millor que nosaltres què necessitem, han obtingut II Premi de Poesia Ciutat de Lucena Lara Cantizani.