Cartas a la hija

Les cartes que madame de Sévigné va escriure a la comtessa de Grignan, la seva filla, han passat a la història per ser un cim absolut de la literatura epistolar, encara més, de la literatura amorosa. En efecte, la marquesa de Sévigné, vídua d'un vividor, bolca a la seva filla acabada de casar un amor filial complex i anhelant, fins a descobrir -alarmada, per més que Sévigné no sigui cap beata- que l'estima més que Déu. Figura destacada a la brillant cort de Lluís XIV, aquest Grand Siècle en què van coincidir els esperits més enginyosos, aquesta salonnière, amiga íntima de madame de La Fayette i de François de La Rochefoucauld, brilla per la seva intel·ligència, la seva ironia, les seves pulles i la frescor i gràcia del seu estil, per la seva prosa espontània i zigzaguejant com una conversa. Les modes, els embarassos que emmalalteixen les dones, la querella dels antics i els moderns, les murmuracions de la cort o la fugacitat de la vida, tot ho abasta aquesta dona imparable a la vida pública del seu temps que posseeix les virtuts analítiques d'una psicòloga, l'apassionament d'una novel·lista i la sagacitat d?una filòsofa. De les més de mil cartes que es conserven de madame de Sévigné, l'escriptora Laura Freixas ha seleccionat i traduït aquelles on brillen la radical modernitat i la vivesa del seu estil, que van admirar, entre d'altres, Virginia Woolf o Marcel Proust.